Hi ha dies en què volar una nasa de grandària mitja, se'ns fa molt complicat el dominar-la per l'excés de força que aquesta exerceix, així que canviem a una més petita i aparentment el problema queda resolt; en part sí, ja que no hem de fer un esforç sobrenatural per a poder aguantar-la; però per una altra part, augmenta la seva rapidesa i perdem part o gairebé tot el control; llavors se'm va ocórrer, el perquè de no fer-la ventilada i aconseguir que aquesta fos més lenta per a poder evolucionar amb ella d'una manera raonable.

En principi vaig decidir sacrificar una petita, de vuitanta centímetres de quilla, i així poder experimentar si els canvis que en ella s'efectuaria, ens durien a bon terme.

El primer pas, va ser pensar totes les possibilitats de ventilació i fre que se'm van ocórrer i em van dir, després els vaig anar desestimant fins a arribar a la solució que em va semblar la més idònia: Posar frens als tirants de tracció, una banda de teixit o de malla entre les dues línies, però feia que la nasa s'aixafés i arrugués, així que de seguida ho vaig menysprear. Fer forats en tot l'estel, solució fàcil i senzilla; però tenia l'inconvenient que si queia bastant la intensitat del vent, a aquesta li costava molt poder-se recuperar.

La solució aquí era fer menys forats, però llavors no s'arreglava el problema de velocitat. Fer forats amb tancaments automàtics, una idea que sembla ser molt bona per estels amb barnillatge com “L´Airbus” de dos fils, però amb la nasa, al no dur cap estructura, fa que els ajustos deguin ser summament precisos i a més augmenta bastant de pes. Fer talls.

Aquesta solució vaig creure que era la més recomanable a part de fàcil de dur a terme. Vaig començar fent en un retall talls a l'atzar, en sentit vertical, horitzontal, inclinats, en forma trencada, en forma d'arc i al final vaig veure que el qual més s'apropava al que pretenia era el de forma semicircular i en posició vertical.
Ara venia la prova de veritat, dedicar-me a fer corts de mitja lluna en la nasa, però devia decidir-me on, quants i de quina grandària.

Vaig creure que el millor lloc o el més apropiat seria el cos central, ja que és el qual més pressió per l'aire rep i quant al diàmetre de la circumferència seria de quatre centímetres. Em vaig fer una plantilla en xapa fina d'alumini per a assegurar que els corts anaven a ser tots iguals i posteriorment vaig començar a definir un traçat en forma de triangle i marcant punts equidistants per a senyalitzar el lloc dels corts. Una vegada acabat em vaig posar a provar la cometi, era un dia de poc aire i el resultat no em va donar la impressió d'haver fet alguna cosa.

Vaig tornar a casa i vaig decidir fer una segona, una tercera fila de talls i un parell més a cada costat de la part superior del vèrtex, també vaig efectuar alguns en els cossos laterals i vaig sortir a provar.

En aquesta ocasió ja es notava bastant dificultat per a volar-la a causa de l'escàs vent del moment; vaig treure una bessona però sense ventilar i el comportament era molt similar.

El següent cap de setmana va coincidir que el vent era bastant fort, una mitjana de quinze nusos, però moltes ràfegues, així que primer vaig posar en vol la qual no estava ventilada i vaig comprovar una vegada més lo nerviós que es comporta una nasa de 80 centímetres, deixi aquesta i em vaig posar a volar la ventilada, la diferència era molt apreciable, mentre que amb una en la zona central la seva velocitat era summament ràpida, l'altra era més pausada i domesticable.

Posteriorment he efectuat algun que un altre tall i sembla que finalment he arribat tenir una nasa que em permet fer i gaudir el que vull en dies de molt vent. Tinc pensat provar aquesta sèrie de talls en una de 125 cm de quilla, ja que aquesta grandària és potser el més apropiat per a fer tot tipus de cabrioles