Al cap d'un temps, va començar la moda de volar trens, de cometis per supòsit, així, per què no intentar-ho amb diverses Nasas.

En primer lloc vaig fer una composició en fotografia per a veure que tal quedaria a simple vista, el resultat em va agradar encara que vaig tenir els meus dubtes, ja que com no duu cap tipus de varellatje i que és un estel que es desinfla momentàniament al tapar-li l'aire, (això ho vaig aprendre posteriorment quan hem format un equip de vol de sols Nasas) era fàcil que no arribés a volar, però de totes formes vaig decidir ensenyar-la en una sèrie de fotos als companys.

La composició els va agradar i em van animar al fet que la realitzés; així, sense més històries, em vaig posar a la tasca. (Fig. 1, 2, 3 i 4)

Primer, vaig decidir que una bona grandària seria el de seixanta centímetres de quilla, però vaig considerar primer, que si el tren no funcionava, em trobaria amb diverses Nasas massa petites; i en segon lloc, m'haver de cosir les corbates, pràcticament sense espai, amb la màquina de cosir, així que no em va convèncer i vaig passar a estudiar la possibilitat per a cent vint-i-cinc centímetres, la de la composició fotogràfica, però de seguida vaig canviar d'idea perquè en el moment en què hi haguera vents forts, sortiria arrossegat i quina bulla de brides; així que em vaig decidir per una grandària que ja coneixia, el de vuitanta-cinc centímetres, i en cas de no funcionar, tindria Nasas per a les meves filles i nebots.

Traient el patró del plànol, vaig decidir modificar una mica la forma, fent que els plecs laterals una vegada cosits, deixessin la forma de l'ala més rectilínia a l'hora de cosir a màquina i no s'amagués o no arribés el doblec del plec fins a la mateixa riba. (Fig. 5) D'aquesta manera va aparèixer una nova Nasa amb una variada sèrie de modificacions; a simple vista no es diferenciava en gens amb l'original, però en vol ja era una altra cosa, no tenia tanta tracció com la primera i resultava més dòcil als moviments, encara que seguia sent nerviosa a causa de la seva grandària.

Les brides les vaig deixar preparades per a poder llevar-les en qualsevol moment, amb nusos de "alondra", i així poder volar una, dues, les quals m'apetís..

Per una altra part els ancoratges de les brides B1......B6 els vaig fer amb un tros de corda d'uns deu centímetres, amb nusos en ambdós extrems i el centre d'aquesta, cosit a la vela (Fig. 6).

Els A2......A12 amb el mateix tros de corda travesso el túnel i amb una mica més de complicació, també travesso la corda (malla interna), (Fig. 7) Aquest treball és bastant laboriós ja que cal perforar primer la malla i després el teixit a mesura que es van donant els girs i plecs per a cosir.

I finalment queda l'A1, en el qual, per un extrem es cus a l'arrel de la corbata i en l'extradós com en l'A2, però no surt per l'intradós de la vela. (Fig. 8) Encara que una altra forma que vaig pensar, era fer que la mateixa entenimentada fes de corbata, en la figura s'intueix bé.

Una vegada acabada la seva bessona, vaig donar una separació entre les dues de 110 cm. Vaig triar aquesta distància perquè preguntant als quals volaven trens d'acrobàtiques amb varetes, em van dir que ells usaven de separació l'altura de l'estel, així que li vaig donar els 85 centímetres més 25 centímetres, que ve a ser un 30% més, per allò que a no dur estructura es pot desinflar; ho intuïa, però no tenia la certesa que fos cert.

Així que a construir 36 brides, amb llaços en ambdós extrems per a unir-les. No he pensat si pot existir una altra forma més simple i menys embolicada per a unir-les.

Una vegada arribat el dia de la prova, no em va desil·lusionar, el tàndem funcionava bé i no hi havia problemes de superposició i falta d'aire. L'únic que vaig haver d'ajustar va ser els comandaments del fre, devia allargar-los, llevar-los fre perquè anaven molt frenades.

Donava la impressió òptica que la cometi posterior era major que l'anterior, en vol que agafa una forma més aplanada, i l'anterior s'arruga una mica, ja s'estudiarà més avanci. Com el tàndem funcionava, i funcionava bé, decideixo construir una cometi més, totalment idèntica a les anteriors i per supòsit 36 brides més.

En l'aire es comporten bé, es necessita una mica de vent perquè el vol sigui correcte i elegant; podent-te recrear amb tot tipus de maniobres, fins i tot la de marxa endarrere. Segueix l'efecte òptic que l'última sembla major que l'anterior i aquesta major que la primera, també he hagut d'allargar els frens en un total d'uns 25 cm.

En els girs radicals, l'última tendeix a despenjar-se una mica. Però de seguida es suma a la traçada del vol de les seves germanes, en tots els altres moviments es comporten com si fossin una, fins i tot en l'enlairament o aterratge. En el cas que l'última s'embullés i girés sobre si mateix, aconseguia adreçar la i recolocar la fent baixar el tren marxa endarrere molt suaument en el centre de la finestra.