La idea va sorgir al desmuntar el tren de Rokakus, ¿què es podia fer amb tanta Rokaku?; així doncs donant-li voltes, se'm va ocórrer aquesta idea i algunes altres més.

La seva construcció és simple i senzilla si es tenen ja les Rokakus, si no, és més laboriós, ja que cal construir-les.
Vaig començar descosint els enganxaments de les varetes transversals i posteriorment cosint una a una fins a completar la circumferència en un total de set (perquè no tenia més colors). Els extrems de les costures laterals duen un llaç per a assegurar la vareta superior i inferior; i de la unió de la vareta vertical amb la transversal de cada Rokaku tant la superior com l'inferior, parteixen unes llaçades que vaig unir a un heptàgon central perquè adaptés la forma circular en el vol. Aquest bridatge és simple, prenem una corda, deixem uns 30 centímetres per un extrem, fem un llaç de 0,5 cm, tornem a deixar 21 centímetres, un altre llaç de 0,5 cm, deixem 21 centímetres, un altre de 0,5 i així fins a arribar al sisè en el qual marcarem 21 centímetres d'una banda i pel qual deixem al principi, farem un nus per a unir i amb el sobrant un altre llaç de 0,5 cm, després tallarem (aquesta mesura la vaig prendre opcionalment, així que podeu posar una altra mesura). Aquests llaços petits són importants ja que asseguren que totes les brides estiguin equidistants, d'una altra manera si no estiguessin les brides, es desplaçarien i es doblegaria o plegaria l'estel. En aquests llaços unirem les brides que van fins a la unió de les dues varetes.

Dues varetes de fibra de vidre (les venen de 4 m de llargària) de la llargària necessària (Jo he fet servir per a cada circumferència una de 4 m més altra de 2 m unides per tubs de connexió) les farem passar per dintre de les guies de cada Rokaku i per la part superior de la vareta vertical, perquè apreti aquesta sobre el teixit i també la farem passar pel llaç, fins a completar tota la circumferència.

NOTA: Si es necessita més d'una vareta, val la pena passar les dues per separat i després unir-les dintre de l'estel
El bridatge per a les línies de tir van 2 en la part superior, cada una surt de cada creu davantera de l'estel; 2 en la part inferior i cadascuna surt per l'extrem més allunyat del centre d'on sortien les brides d'una rokaku, també de la part davantera. Si són estels imparells es deixa una en el centre en la part superior.

Per a fer un ajust precís, abans de la línia de tir tinc fet un petit bridaje, per a evitar que l´estel es giri, ja que depenent del vent, de la precisió en què està construïda cada estel i de petits errors, la Cirkaku tendeix a escorar-se.

El seu vol que és semblant al circonflex, amb bastant vent o amb brises inconstants tendeix a doblegar-se com un vuit i no hi ha manera d'aixecar-la, cal volar-la amb brises suaus i sense ratxes.

NOTA 2: A causa que on l'he volat el vent és bastant inconstant he modificat el sistema de bridatge, prenent 2 brides en la part superior com l'anterior, 2 brides en les següents i una en el centre entre les dues rokakus, així quedaria de la forma següent els punts d'unió, a les 11 i a les 2 els superiors en la creu, a les 2 1/2 i a les 8 1/2 les centrals, també en la creu i a les 6 la inferior en la vareta voltant.